martes, 20 de abril de 2010

Redescobrint el Vivanda


Fa algunes setmanes llegia una crònica dels 5 a taula a LaVanguardia, sobre el restaurant Vivanda, i ens varem animar a visitar-lo, ja que normalment no fallen...

El Vivanda, al bell mig del barri de Sarrià (Carrer Major de Sarrià, 134), a tocar de la plaça, l' esglèsia, el Foix de Sarrià, (un passeig de diumenge val la pena)... s' ha reconvertit, després de 27 anys de vida, en positiu, adaptat a les noves tendències, i amb un èxit considerable, ja que costa trobar-hi taula.

El restaurant és breu en l' espai interior, però s' allarga amb un encantador jardí, que obre tots els dies de l' any, i més ara, que arriba el bon temps...

A dins, algunes taules, una barra i altres taules amb cadira alçada, que és el que es porta, especialment en un lloc on predominen les tapes i mitjes racions.

Això si, no espereu una cuina senzilla i lleugera, al contrari, la carta (molt clara) compté sabrosos platillos, alguns més creatius, altres de la cuina de sempre, amb una acurada presentació, i professional tracte del seu personal de sala.

Durant la nostre visita varem tastar i compartir (com sempre, el millor és compartir!) de la carta, unes cruixents croquetes de pernil (una per persona) , l' steak tartare de bou (mitja ració, al punt de picant), l' ou pochè esparracat amb patates xips (novedosa variació dels tradicionals ous estrellats), així com les dues recomanacions del dia: uns papardelle amb tòfona i parmesà (al dente, com cal, es desfeien a la boca), i unes gambes a l' all, senceres, amb cap... fresquísimes!acompanyat per un altre mite de la casa: el pa de coca de vidre torrat amb tomàquet...per sucar-se els dits! Tot això regat amb un verdejo interessant, a copes.

Ah, i de postres, una inoblidable Torrija de Santa Teresa amb gelat de vainilla, de les millors que he menjat mai!

Una curiositat, i que denota el nivell del bon menjar que allà cuinen: a la taula del costat, el mestre Ferràn Adrià, gaudint igual que nosaltres o més (no entrerem en detalls), i prenent notes pels seus projectes i no projectes...

En fi, aquí el teniu, no us el deixeu perdre!